Cookie preferences
El significat del diamant en joieria: el mineral per excel·lència que converteix les joies en talismà
Les propietats del diamant, reconegut com el material natural més dur del planeta, l’han convertit en un mineral preuat que la joieria l’ha emprat per transmetre perfecció, puresa i amor
El diamant, un mineral sorgit del carbó al sotmetre’s a alta pressió i temperatura, ha estat des dels inicis de la civilització un dels minerals més preuats i cobejats. Els historiadors ubiquen el descobriment del diamant fa prop de 3.000 anys. Les seves propietats físiques, que es caracteritzen per la seva duresa, puresa i brillantor, van fer que de seguida fos considerat quelcom únic i místic.
Tot i que la joieria ja era una activitat consolidada ara fa 3.000 anys, els primers diamants es van utilitzar com a amulets o fins i tot per a la fabricació d’eines. Considerats talismans, també eren concebuts com un símbol de poder i no es mostraven en públic. En poc temps els diamants també van adquirir un significat religiós en moltes civilitzacions.
L’Antiga Grècia, la pionera en el descobriment de diamants
El nom de diamant sorgeix del mot grec adamas, que vol dir indomable. És una paraula que deriva d’una altra paraula grega: adamao, que significa “jo sotmeto.” Aquesta arrel lingüística grega també significa duresa, i era emprada pel diamant i alguns safirs. És per això que el descobriment del diamant es vincula a la llera de la mediterrània oriental, on s’ubicava l’Antiga Grècia. Degut a les seves propietats, el diamant es va vincular a les narratives mitològiques. Així, els grecs consideraven els diamants llàgrimes dels déus; també es considerava que les fletxes que llançava el déu de l’amor, Cupido, culminaven en forma de diamant. Per al filòsof Plató, els diamants eren éssers vius que comptaven amb esperits celestials.
Uns segles més tard, a l’època romana, els diamants van començar a ser duts a sobre del cos com a amulet. Per als romans eren un objecte que dotava d’una força invencible, i l’acostumaven a dur els guerrers durant les batalles. Si bé el seu ús encara anava deslligat de la joieria, a l’època romana és la primera vegada que els diamants es col·loquen a sobre del cos de la persona.
El diamant com un actor més de la pràctica joiera: la França del segle XIV
De fet, per trobar el primer ús del diamant com un recurs per a la joieria tal i com l’entenem avui a Europa hem d’avançar fins al segle XIV. Ens situem a França, en un context encara medieval i monàrquic. És llavors quan sorgeixen els primers diamants en un collar lluït per la reina francesa Clemence, esposa de Lluís X. En aquella mateixa època el príncep Eduard de Gales compra 27 anells, alguns d’ells amb diamants. L’ús més extensiu dels diamants dins el món de la joieria coincideix amb l’època colonial, i el descobriment de jaciments al Brasil, primer, i a l’Àfrica, després.
Fins al segle XIX, l’ús de diamants en la joieria era quelcom exclusiu. Només les classes més dominants lluïen aquest mineral únic al món, degut als pocs jaciments existents. Això feia que també fossin pocs els joiers que acostumaven a crear peces amb diamants. El descobriment de nous jaciments a finals del segle XIX, i l’aparició posterior dels diamants sintètics, va fer que l’ús de diamants s’estengués i es democratitzés lleugerament ben entrat el segle XX.
El diamant com a símbol de puresa, amor i perfecció
La puresa del diamant el converteix en un mineral únic al món. I la joieria històricament ha utilitzat els diamants com a símbol d’exclusivitat i d’amor, emprat per aliances i anells de compromís. Ara bé, l’aparició de noves corrents artístiques a la joieria a partir del segle XX, ha dotat al diamant de nous significats, com ara la lluminositat i l’alegria, o el compromís amb valors socials i naturals universals.
Així, els diamants deixen de tenir un única finalitat vinculada amb el compromís i l’amor, i s’integren en altres peces, com un element més del disseny, creant joies que juguen amb la brillantor del mineral més dur del món.
L’ús dels diamants en la joieria contemporània: les col·leccions de Majoral
Des dels inicis de la seva activitat, Majoral ha contemplat els diamants com una pedra preciosa més a contemplar en la creació de les seves col·leccions de joieria contemporània. De la mateixa manera que Majoral utilitza l’or i la plata, donant nous significats als materials tradicionals de la joieria, també incorpora el diamant en els seus dissenys únics. Sense renunciar als símbols històrics que vinculen el diamant amb el compromís i l’amor, Majoral va crear la col·lecció Símbol Ètic Diamant. Una col·lecció d’anells de compromís que combina l’or groc i l’or blanc i l’or rosa amb el diamant per crear peces elegants per a moments únics.
D’altra banda, Majoral també utilitza el diamant com un recurs estilístic més per crear nous llenguatges dins la joieria. És el cas de la col·lecció Flô, que combina l’or Fairmined amb diamants per crear esbossos vegetals. Conformada per petits nuclis de metall matitzat, el diamant es troba encerclat, generant una brillantor subtil i elegant a la persona que llueix la joia.
L’atreviment de Majoral per crear noves formes a través de la joieria també el trobem en la col·lecció Nius, on es combina la lluentor del brillant amb la plata oxidada, generant contrastos que evoquen la sensació protectora d’un niu, un receptacle creat per protegir allò que és preciós.
