NEWS

La plata és un metall noble amb milers d’anys de trajectòria en la història de la humanitat. Tot i que és complicat establir els inicis de l’ús de la plata, s’estima que la humanitat va aprendre a separar-la del plom fa prop de cinc mil·lennis, a l’any 3.000 a.C. La noblesa de la plata la va convertir ràpidament en un metall molt preuat. Els historiadors coincideixen en identificar els primers descobriments de jaciments de plata a Àsia menor y el mar Egeu.

A l’Antic Egipte es va començar a utilitzar la plata per a les classes dominants, amb la creació d’objectes domèstics i ornamentació per a les tombes. Segles més tard de la història, la plata va ser utilitzada també a l’Antiga Grècia. Els grecs, a diferència dels egipcis, també utilitzaven la plata com a metall preciós per a adornaments d’ús personal. Es creaven així les primeres joies confeccionades amb plata. Durant l’època antiga, la plata també s’utilitzava per a l’elaboració i l’adornament d’armes de guerra.

La plata és un metall molt dúctil i mal·leable. La principal característica que van valorar les civilitzacions amb el seu descobriment va ser la seva insensibilitat al foc. Això va fer que a l’Antic Egipte es vinculés la plata amb la lluna, pel seu color blanc; mentre que l’or es vinculava al sol. L’ús de la plata va viure una gran explosió en l’Antiga Roma. Els romans van començar a utilitzar la plata com a material per a fabricar monedes. Tant durant l’època de la República, com de l’Imperi, els romans van aplicar noves tècniques metal·lúrgiques que van permetre l’extracció d’aquest metall preciós. I si bé els romans van ser els responsables de trobar i explotar diferents mines del vell continent, el major jaciment de plata es va trobar a Grècia a l’any 500 a.C.

L’abundància de la plata a partir d’aquella època, la converteix en un material cada cop més utilitzat per a la confecció de joies i l’adornament de les llars de les classes dominants. Més tard, amb l’arribada de l’Edat Mitjana, la plata va guanyar importància en la confecció de joies, principalment per a la noblesa. La importància de la plata s’explica per la seva capacitat d’extracció. A diferència de l’or, durant el segle XIII, Europa occidental comptava amb mines de plata, mentre que l’or procedia del nord d’Àfrica. Això va fer que les joies de plata fossin produïdes de forma continua durant tota l’Edat Mitjana. A la segona meitat del segle XIII es van descobrir mines de plata a Alemanya, Freiber, Sajonia i Sardenya.

Però la plata (com altres metalls preciosos) va viure una major època d’abundància amb la incorporació d’Amèrica al comerç europeu. Les nombroses mines i l’existència de minerals de coure i plom a Mèxic, Perú, Bolívia i Estats Units van propiciar majors quantitats de plata. Això va permetre un ús cada cop més expandit de la plata en la joieria. Aquest fet, juntament amb l’arribada del romanticisme a finals del segle XVIII, va fer cobrar importància a la joieria. Amb l’arribada de la joieria contemporània al segle XX, es comença a utilitzar la plata amb diferents tècniques i propòsits. La plata és un material que atorga lluminositat i color, a més de ser mal·leable i dúctil. Això fa que es puguin realitzar làmines i fils molt fins de plata. La plata no reacciona davant de la majoria de productes químics, costa que atorga una gran resistència, però sí és sensible a l’ozó, el sulfur d’hidrogen o l’aire amb sofre.

Des de Majoral hem utilitzat sempre la plata com un material noble amb múltiples capacitats. Però no totes les joies realitzades amb plata han de ser brillants. Majoral ha produït joies amb plata oxidada, aconseguint així tonalitats més fosques en joies elaborades amb aquest material. Fins i tot a Majoral ens hem atrevit a pintar la plata amb diferents tonalitat de pintura acrílica, blava, indi, vermell verd… d’aquesta forma aconseguim combinar les particularitats úniques d’aquest metall preciós amb el moviment que genera el color en les joies. Combinar les nostres col·leccions amb dos metalls preciosos com són l’or i la plata és també una de les obsessions de Majoral. Les col·leccions Party i Maiko són un bon exemple de la capacitat de transmetre de diferents formes en funció del material utilitzat.