NEWS

Amb una superfície de poc més de 83 quilòmetres quadrats, l’Illa de Formentera sobresurt en el paisatge mediterrani com un paradís don la naturalesa mostra tota la seva grandesa. Tot i les seves petites dimensions, l’illa de Formentera ha estat un enclavament de la història de la humanitat des de l’any 3000 aC. Són testimoni de la història de l’illa les restes a Sa Cova des Fum, en els penya-segats de La Mola, ja habitades a l’Edat de Bronze. Les illes Pitiüses van absorbir les influències de les cultures fenícies, cartagineses, romanes i àrabs que les van poblar sense tacar el seu paisatge salvatge.

Enric Majoral explica que a l’arribar a l’illa “si escoltaves atentament els sons de l’aire podies intuir les veus dels fenicis i els romans. Això defineix el gran silenci que ens acollia, era tan immens, que realment podies i imaginar i sentir allò que volguessis.

“A inicis dels anys 70 l’illa de Formentera comptava amb poc més de 3.000 habitants. Molts dels elements arqueotípics de la cultura i el paisatge mediterrani havien quedat preservats de tota contaminació per la qual cosa els seus habitants vivien una vida senzilla, en contacte directe amb la naturalesa.

Aquesta forma de vida i la bellesa pura dels seus paisatges va atraure els joves, que inspirats pels valors del moviment hippie, desitjaven reinventar una forma de vida lliure de complexes. Va ser just en aquest context en el qual Enric Majoral i Dolors Ballester van desembarcar a l’illa.

Lluny dels centres de poder polític, l’illa va saber acollir els artesans, artistes i creadors que van arribar a l’illa per quedar-s’hi. La novetat va coexistir amb l’estil de vida relaxat que encara avui caracteritza l’illa de Formentera. “Va ser un amor a primera vista. A Formentera hi vaig trobar un lloc màgic, on em sentia còmode i m’incitava a crear l’estil de vida que realment volia”, assegura Enric Majoral

La vida a la Formentera dels anys setanta era, sobretot, senzilla i austera. “Ens vam instal·lar en una petita casa sense aigua corrent ni electricitat, i era el lloc perfecte per crear la nostra família”, assegura l’Enric.

El misticisme de l’illa, encara vigent avui en dia, no només va permetre l’Enric i la Dolors trobar a Formentera un lloc on tenir la via que volien; sinó que també va ser l’entorn que va propicio el desenvolupament del seu jo artístic. “Als anys setanta, a Formentera hi havia un silenci espectacular que et deixava volar la imaginació”, afegeix Enric Majoral. Les seves platges salvatges, la simbiosi entre la naturalesa, la cultura i la ciutadania de Formentera, i l’estil de vida pausat i tranquil eren captivadors.

Els inicis d’Enric Majoral van ser autodidactes, fusionant la intuïció i l’ofici per crear un llenguatge compartit a través de la joieria. L’illa de Formetnera està sempre present en la joieria de Majoral, la naturalesa i el seu caràcter impregnen unes creacions singulars per la seva atemporalitat minimalista.

A mitjans dels anys 80 la localitat del Pilar de La Mola és ja un espai cultural en el què viuen artesans, arquitectes, artistes i dissenyadors dedicats a connectar amb altres formes de fer i entendre la seva tasca creativa.

Amb la voluntat de generar un espai de comunicació i intercanvi, l’any 1984 es funda el mercat de la Mola, una fira d’art i artesania que funciona també com a punt de trobada per als membres d’aquesta comunitat dispersa. Enric Majoral va ser un dels seus impulsors.

Anys més tard, al 1998, a prop de la ja històrica fira d’art i artesania, Majoral inaugura un espai singular en el què s’uneixen el taller del joier i un espai d’exposició i venda. Una botiga-taller que s’ha convertit en un dels referents culturals de l’illa.

““Formentera encara és verge en molts aspectes”, assegura l’Enric. Majoral es manté fidel a l’entorn dels seus orígens. Formentera no és només la seva font d’inspiració, és també un espai de reconstrucció i regeneració, de renovació d’energies.