NEWS

La joieria a les Illes Balears ha sigut sempre un fet distintiu cultural, han format part de totes les cerimònies importants. Des de l’antiguitat ha sigut un element important a la societat de les illes, des de la prehistòria fins la conquesta cristiana. Més endavant la joieria es popularitza i forma part de la societat, entra a formar part intrínseca de les festes i les tradicions. El treball d’orfebres i artesans de les Illes Balears es fa conegut i s’exporta a tot el món.

A Majoral ens sentim part de tota aquesta història, per això, en aquest article parlarem sobre l’historia de les joies a les Illes Balears, la joieria tradicional a Mallorca i Eivissa.

Podem trobar exemples de joieria a les Illes Balears des de la prehistòria i de les distintes dinasties de l’època romana, totes conservades al Museu d’Arqueologia d’Eivissa i Formentera i al Museu de Mallorca. Tot i això, una de les peces que més destaca, sense cap dubte per sobre de totes es el Tresoret Almohade de la època islàmica de les Illes Balears. Es tracta d’un conjunt de 209 peces en total on destaquen dos arracades d’or que tots els experts alaben com a elements fonamentals de la joieria de l’època andalusí. La importància no solament es troba en les valuosíssimes joies, sinó, pel valor que té a nivell històric; ja que mostra elements de cohesió clars amb les tendències del Regne de Granada. Demostra una trajectòria comú de l’art islàmic de tota la península amb les illes.

Aquest tresor es va trobar en una petita gerra en una cova a les afores de Costitx i s’ha pogut datar les peces elaborades sobre l’any 1200 gràcies a unes quantes monedes que estaven dintre de la mateixa gerra. Després de la conquesta cristiana al segle XIII sobretot trobem joieria vinculada a l’entorn religiós: crucifixos, rosaris, veracreus… A partir del segle XVII, els nobles comencen a lluir aquestes joies en actes públics i en quadres, així és com les joies familiars es converteixen en una part fonamental de la joieria a les Illes Balears. Segons Elvira González i Magdalena Riera “les Illes Balears no solament varen ser un subjecte receptor, sinó que, per una sèrie de condicions específiques (artesans excel·lents de tradició jueva i mercaders poderosos)…, es va convertir al mateix temps en una important productora i exportadora”.

Podem trobar molts tipus de joieria a les Illes Balears, no obstant, els experts coincideixen en tipificar com a típiques les relíquies familiars. Es tracten de joies procedents de Mallorca i que s’utilitzaven a la vestimenta.

Cordonets

Els cordonets son cadenes d’or formada per anelles planes entrellaçades. Aquestes joies tenen una clara influència oriental dels vaixells que venien de les Filipines al segle XVI, que transportaven un tipus d’adornament molt semblant. Aquestes peces es portaven penjades al voltant de la cintura o el coll donant flassades sobre si mateixa i podien arribar a mesurar més de 3 metres de llarg. També es compraven quartes i mitges parts de cordonets.

Botonades

La majoria dels vestits portaven botons de 24 peces, encara que s’han arribat a trobar vestits de fins a 40 o 50 botons. Els botons han passat de al llarg de les generacions com a relíquies familiars i es repartien entre els hereus. A dia d’avui podem trobar moltes d’aquestes botonades reconvertides en anells o penjolls. Normalment eren d’or amb adornaments de pedra de Vich. Existien botons de molts tipus: de filigrana, de carxofeta, roseta d’or, de geganta, de dol o de semidol… La corona de la Maredéu de la Salut de Mallorca esta decorada amb botonades donades per gent de l’illa.

Baixos del Rosari

Els baixos del rosari o penjolls eren elements ornamentals que remataven les comptes d’oració religiosa. Molts d’ells estan realitzats en cristall i son molt curiosos ja que representen escenes bíbliques amb molt detall. El nivell de treball d’aquests rosaris era molt elevat i demostra la qualitat de la joieria i els orfebres de les Illes Balears.

Creus

Es conserven com a relíquies familiars una gran quantitat i varietat de creus, però sobretot de dos tipus: la creu de Malta i la creu denominada a Mallorca de Calatrava. La creu de Malta es va popularitzar per l’estreta relació entre Mallorca i l’ordre de cavallers de Sant Joan de Malta. Al principi s’utilitzava per a distingir els cavallers, però va acabar extenent-se en una joia carent del significat original. La creu de Calatrava de Mallorca és en realitat de l’Ordre Dominicana. Son semblants i això va donar peu a la confusió amb el nom.

La joieria de les Illes Balears ha estat sempre molt relacionada amb la vestimenta. El cas d’Eivissa no és una excepció i és en els seus vestits tradicionals on trobem la major part de l’ornamentació.

L’emprendada

L’emprendada és una part dels vestits tradicionals eivissenc. Està format per filades de cordonet ocupant tot el pit i sostingut amb agulles de plata decorades, una creu amb filigranes i detalls de corall vermell, pedres precioses o nàcar i la joia (un reliquiari amb la imatge de la Mare de Déu). Un altre tipus d’emprendada es realitzava amb or enlloc de plata, i també per voltes de cordonet. El conjunt esta completat per anells en tots els dits excepte al polze. Finalment el conjunt es remata amb les botonades i els penjolls. La costum era que les nenes rebessin la seva primera emprendada a la primera comunió i moltes vegades constituïa part de la seva dot. En aquest sentit, era usual que el nuvi regalés a la seva dona 24 anells amb l’objectiu de demostrar el seu poder adquisitiu.

La joieria eivissenca també presenta joies masculines. Entre elles destaquen les campanetes penjades sobre el jupetí, que també eren de filigrana.

A Majoral seguim les passes que varen emprendre tants anys enrere tots els artistes dedicats a la joieria a les Illes Balears. Els material que utilitzem i la forma de treballar tradicional pretén seguir l’estela de totes aquestes persones i joies que ens han precedit i tant ens han inspirat.