Lloada al llarg de la història, la joieria àrab segueix sent motiu d’inspiració.

 La joieria àrab ha estat considerada al llarg de tota la història com una de les més belles i distintives de totes. Es comercialitza en moltes parts del món i és apreciada pels seus colors, els seus dissenys i per la història d’amor del poble àrab amb les seves creacions orfebres.

Segons l’Islam, els homes tenen prohibit utilitzar l’or i només poder regalar-lo a les dones com a mostra d’amor, bellesa i poder. Si bé és cert que en alguns indrets els homes utilitzen joies, tant per una qüestió d’interpretació més flexible de l’islam, com per motius socioculturals, per una tradició prèvia al culte.

La joieria a Egipte

La joieria realitzada a l’Antic Egipte és la precursora del què entenem avui en dia com a joieria àrab. El significat que els egipcis dotaven a les joies es manté fins els nostres dies en la cultura àrab:

• Les joies com a símbol de poder i autoritat: les joies suposaven la diferència entre els diferents rangs de l’estrat social egipci. Tant homes com dones les utilitzaven. Destacava l’or per sobre de la resta de materials preciosos. Posseir or i altres tipus de joies deixava entreveure a la resta de la societat el poder econòmic de la persona. Una simbologia que es manté avui en dia en molts països àrabs. 
• Les joies com a símbol de protecció. Els egipcis atribuïen a les joies atributs màgics i eren utilitzades com amulets protectors. Podem trobar des de serps, ulls o escarabats de diferents material que tenien com a finalitat l’allunyament de forces malvades externes. Avui en dia se segueixen utilitzant en la cultura àrab. Un exemple d’això seria la famosa Mà de Fàtima. Aquesta joia la trobem com a braçalet, penjoll, anell i fins i tot a les portes de les cases com a protecció del mal d’ull i atracció de la bona sort.

Joieria nassarita

Ens dirigim a la península per parlar de la joieria nassarita. La joieria àrab és hereva de les tècniques orfebres egípcies, de les greco-romanes utilitzades a Síria i fins i tot de la Pèrsia sassànida . L’orfebreria islàmica adquireix el seu propi estil i personalitat a partir del segle XI, arran de l’ornamentació epigràfica.

La joieria nassarita, dins la joieria àrab, va se una de les millors considerades. En aquest sentit, tenint en compte la flexibilitat de l’islam a la península ibèrica tornem a trobar-nos joies utilitzades tant per homes com per dones. Exemples de la joieria nassarita que podem trobar al Museu Arqueològic de Madrid  posen de manifest el perfeccionament assolit pels granadins. Trobem des de collars de campanes i monedes, fins a braçalets fets amb planxes d’or. Joies amb brillantor pròpia de l’or i la seva característica dringadissa

L’intel·lectual Ibn al-Jatib, en les seves memòries sobre el Regne de Granada, posa de manifest com les dones de la noblesa lluïen joies d’or de tot tipus, i que fins i tot les classes més modestes portaven joieria en plata. Fins a tal punt arribava el seu amor per la joieria que es llogaven per a celebracions religioses. Els homes aplicaven la joieria principalment a cinturons i armes, però com hem dit anteriorment, la interpretació laxa de l’islam ens permet trobar des d’anells fins a collars utilitzats per homes.

Joieria beduïna   

La joieria beduïna és de gran importància dins la joieria àrab i de molta influència dins la joieria mediterrània, ja que la seva situació a l’Orient Mitjà va aglutinar múltiples influències.

Els beduïns, tribus de l’Orient Mitjà pròxim que actualment encara existeixen, utilitzaven les joies com a intercanvis comercials. Tanmateix, l’ús més establert era com a dot de la família del promès a la de la dona. Una de les característiques pròpies que no es repeteix en la joieria àrab és que per tradició les joies són destruïdes quan l’amo dorm.

Els materials més utilitzats en la joieria beduïna són la plata, el corall, l’ambre i el granat. La majoria utilitzades com a símbol de protecció. En la joieria beduïna trobem, per tant, les tres formes de significat atribuït des de temps de l’Antic Egipte: joies com a símbol de protecció, joies com a símbol d’estatus social i joies com a regal.

Joieria àrab en l’actualitat

La joieria àrab segueix sent una de les més influents a nivell estètic i artístic. Països com Turquia o els Emirats Àrabs Units, són els què encapçalen el rànquing mundial en compra d’or.

En els països on l’islam se segueix al peu de la lletra, la joieria segueix sent predominant en les dones. De fet, la religió estableix que si el marit traspassa, les dones poden vendre les joies per sustentar la seva família.

En la cultura àrab l’amor per les joies és troba molt arrelat, molt més que en altres societats. Per aquesta raó s’acostumen a lluir per a ocasions especials de forma primordial, on els braçalets, polseres, anells grans i arracades són protagonistes.

Xips: joies d’inspiració àrab

A Majoral també ens enamora la joieria àrab. L’ús de l’or i la plata, la brillantor dels seus dissenys i el valor aportat durant generacions a les joies. La nostra col·lecció Xips , dissenyada el 2005 per Enric Majoral, és un homenatge a la joieria àrab.

Tradicionalment l’or i les monedes eren utilitzades per captivar amb els seus moviment hipnòtics i la seva dringadissa constant. Les “monedes” de Majoral tenen formes ondulades i orgàniques. La peça s’adapta al cos i adquireix els atributs del moviment i el so, amb ondulacions que augmenten la sensació de lluminositat.