La capacitat de transmetre emocions que posseeixen la joieria i la poesia uneix aquestes dues disciplines com a fonts creadores de peces artístiques amb un valor que s’estén més enllà d’allò material

“El poeta té un do natural que el permet exhibir una capacitat de poder convertir les coses en material poètic”. Amb aquestes paraules definia el poeta Miquel Martí i Pol l’art de la poesia, en una entrevista el 1993 a la revista El Temps.

La poesia té una gran capacitat de transmetre emoció i sentiment, per la qual cosa s’ha convertit en un dels gèneres literaris més commovedors de la humanitat. És just en aquest camí de creativitat i expressió on la poesia i la joieria contemporània i artística es troben. Tant la poesia com la joieria contemporània han evolucionat de la mà de moviments culturals i artístic sorgits al llarg dels segles. Aquesta evolució ha permès que adoptin múltiples estils i formes, generant nous mecanismes d’expressió que permetin connectar amb el públic.

La joieria contemporània, a través dels materials i les formes, i la poesia, a través de les paraules, utilitzen els seus respectius canals per fer fluir la creativitat i conformar peces que convidin al pensament i a la reflexió, evocant experiències personals i col·lectives.

Majoral i l’art de transmetre a través de la joieria

L’expressió artística, tant en joieria com en poesia, neix de l’art de la contemplació i la capacitat de convertir l’experiència pròpia en un objecte, un vers o una peça. L’experimentació, la tècnica i el propi procés creatiu permeten configurar un estil propi que facilita aquest impuls expressiu.

La necessitat humana de buscar respostes als enigmes de l’existència ha dut les arts creatives a contemplar el seu entorn i a mirar de donar-li un significat. En aquest sentit, moltes de les col·leccions de Majoral neixen com a resultat de l’observació i el contacte amb la naturalesa.

Un exemple el trobem en la col·lecció Ones,  un conjunt de peces inspirades en les petites dunes blanques que genera la sorra a la vora de la platja. Aquesta col·lecció és fruit de la contemplació dels reflexes del sol que, durant els dies més calorosos de l’estiu, fa brillar punts de llum delicats sobre la fina sorra de les platges de Formentera.

També trobem una sensibilitat lírica en la col·lecció Pluja. La barreja de materials nobles amb fil de niló conforma peces amb un dinamisme vibrant i una sensualitat exòtica; joies que al moure’s tintinegen com la pluja que cau sobre una finestra. Aquesta col·lecció pretén ser un homenatge a l’aigua, com a bé escàs i preciós.

La naturalesa també ha estat una forta font d’inspiració en la poesia. Destaca, entre ells, l’inspirador poema de Miquel Martí i Pol, mostrant la força ancestral de la naturalesa:

Ara és demà

No escalfa el foc d’ahir

Ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou

Ara és demà

Del gran silenci ençà, tot el que es mou

Es mou amb voluntat d’esdevenir

I esdevindrà

Les pedres i el camí

Seran el pa i la mar

I el fosc renou

D’ara mateix, el càntic que commou

L’àmfora nova plena de bon vi

Ara és demà

Que ploguin noves veus

Pel vespre tèrbol

Que revinguin deus

Desficioses d’amarar l’eixut

Tot serà poc, i l’heura i la paret

Proclamaran conjuntament el dret

De vulnerar la nova plenitud

La fortalesa simbòlica de la joieria, font d’inspiració per a la poesia

Els camins trobats entre la joieria i la poesia també es erradiquen en creacions poètiques inspirades en l’orfebreria. Un bon exemple el trobem en l’obra del poeta català Joan Maragall. El seu poema ‘Donant les joies’ remarca el valor estètic de la brillantor de les joies, que conjuga amb la bellesa del cos humà.

L’humil contribució de Majoral en l’expressió literària i poètica la trobem en algunes de les seves últimes col·leccions. La col·lecció Pinassa es presenta acompanyada d’un text en vers que pretén realçar la capacitat de transmetre de la pròpia joia, invitant a conèixer l’univers creatiu que l’inspira.